PENSAMENTS...

A ningú t'assembles desde que jo t'estimo,
t'estimo que encara no existies.
Deixa'm recordar-te com eres quen encara no
et reconeixia.
Estás lluny, estàs aquí...
La teva presència es extranya,
extranya a mi,
extranya i familiar a tot pensament.
Penso en la meva vida avanç de tu,
la meva vida avanç que ningú,
aquella vida meva,
la meva vida...
Em perdo entre la teva distància i la teva dulçura.
Em miren els teus ulls,
però no aconsegueixo trobar la teva mirada,
perduda la meva, entre tanta confusió.
Muda em quedo,
muda davant el món.
Sense paraules davant de la teva veu misteriosa,
la teva veu que tenyeix els meus pensaments
de grises boires que no em deixen acabar de veure
cap a ón emigren el meus profunds desitjos.
I aquí estic,
intentant desxifrar el camí,
el meu camí...